Search results for "Illes Balears"

El macro-modelat de la costa carbonàtica de Victòria (Austràlia): paral.lelismes i diferències amb les cales baleàriques

2019

Les cales són penetracions marines, preferentment a un litoral carbonatat de caràcter tabular, arran de la inundació eustàtica d’un antic curs fluvial en la morfogènesi de les quals, de més a més del paper de la fracturació distensiva i la carstificació, també hi participen els mecanismes de col·lapse i la dinàmica litoral així com les variacions glacio-eustàtiques del nivell marí, especialment durant el Quaternari. El present treball aborda la tipologia i característiques dels elements del macro-modelat de la costa rocosa de Victòria (sud d’Austràlia) i les compara amb els antecedents i el coneixement obtingut en l’estudi de les cales de la Mediterrància occidental, principalment les de le…

Particularismes i populismes als països de llengua catalana

2020

[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.

Las costas rocosas del Migjorn de Menorca: acantilados y calas

2017

[spa]La zona meridional de Menorca (Migjorn) se caracteriza por ser una plataforma carbonatada desarrollada en un ambiente arrecifal durante el Mioceno superior. Está surcada por una serie de cursos torrenciales fuertemente encajados que en su desembocadura al mar dan lugar a una forma de bahía denominada “cala” que está delimitada por paredes de elevada pendiente. La fracturación y la diaclasación penetrativa que afecta a la alternancia de materiales calcareníticos y calcisiltiticos miocenos, junto con la distribución de éstos, es el principal factor que condiciona el trazado de los cursos fluviales, así como el desarrollo de los procesos de tipo kárstico asociados a la circulaci…

Gozos á la gloriosa santa Elena Emperatriz, madre del Emperador Constantino, que se venera en la Iglesia Parroquial de Santa Cruz.

El full orlat Grav. enmarcat de "Santa Elena", flanquejat per gerros amb flors Text del goig a tres col. separades per filets

New combinations in Balearic plants

1997

Se proponen tres nuevas combinaciones nomenclaturales de plantas endémicas de las Islas Baleares: Ranunculus paludosus Poiret subsp. barceloi (Grau) Rosselló, L. Sáez & N. Torres, Omonis crispa L. subsp. zachackei (F. Herm.) Rosselló & L. Sáez y Ophrys bertolonii Morettii subsp. baleárica (Delforge) Rosselló & L. Sáez. Three new nomenclatural changes of vascular plants endemic of the Balearic archipelago are proposed: Ranunculus paludosus Poiret subsp. Barceloi (Grau) Rosselló, L. Sáez & N. Torres, Ononis crispa L. subsp. zschackei (F. Herm.) Rosselló & L. Sáez and Ophrys bertolonii Morettii subsp. baleárica (Delforge) Rosselló & L. Sáez.

Nuestra Señora de la Misericordia patrona y titular del Hospicio de Palma.

Text del goig a tres col. separades per filets El full orlat Il·lustració de la Mare de Déu de la Misericòrdia, enmarcada per un cercle amb ornamentació vegetal i la legenda "Casa de Misericordia de Palma"

Anales de la Sociedad Española de Historia Natural

Separata de: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, T. XII, 1883

Index Balearicum: An annotated check-list of the vascular plants described from the Balearic Islands

2000

190 pages, 21 figures.

«(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca»

2013

En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d’una consonan…

Aproximació a la partícula "idò", valors i melodies

2010

L’article vol ser una primera aproximació als usos actuals de la partícula catalana idò. Àmpliament utilitzada en la parla col·loquial i espontània de les Illes Balears, la partícula parteix d’usos comuns amb el seu originari doncs (fr. donc, it. dunque), però ha anat prenent altres valors, tot i mantenir una notable simetria. Al costat de valors consecutius i de marcador discursiu pot funcionar com a element interrogatiu i interjecció. Com sovint s’esdevé amb certes partícules, idò pren valors lligats a l’entonació, que permetrà destriar retolacions i significats.